La Xufa de València
La xufa es cultiva en setze pobles de la comarca valenciana de L´Horta Nord, ja que les seues terres posseïxen les característiques i les condicions climàtiques idònies per al seu cultiu i així la convertixen en l'única zona d'Espanya on es cultiva tan singular tubèrcul. En esta comarca es produïxen actualment uns 5.3 milions de quilos de xufa seca, dels quals un 90% estan emparats per la Denominació d'Origen.
La Xufa de València (Cyperus esculentus) és una planta herbàcia d'entre 40 i 50 centímetres d'alçària. Posseïx un sistema radicular del que partixen radicel·les en els extrems del qual es formen les xufes. Estes poden adquirir dos formes: "llargueta" (allargada) i "armela" (arredonida).
Plantació
Abans de començar amb la plantació, es realitzen una sèrie de labors preparatòries del terreny, a fi que este quede esponjós, molt solt i ben anivellat. Així, doncs, la maquinària a utilitzar ha de ser de poc pes per a evitar problemes de compactació del sòl. S'empren tractors que oscil·len entre 25-70 CV.
La xufa es planta entre els mesos d'abril i maig, data que ve condicionada pel cultiu anterior. Es realitza de manera mecànica, sembrant-se en cavallons, els quals tenen una alçària de 20 cm i una separació de 60 cm. La profunditat de sembra oscil·la entre els 6-8 cm quan el camp està al punt.
La densitat de sembra és un aspecte del cultiu important, perquè el rendiment i la qualitat del tubèrcul depenen en bona part d'això. Encara així, hi ha una densitat òptima, que no ha de sobrepassar-se, ja que llavors el tubèrcul queda xicotet i les plantes s'afileren enllitant-se prematurament. Esta densitat òptima és aproximadament 120 a 135 Kg per Ha (10 a 11,25 kg per fanecada).
Pel que fa a les condicions òptimes per al cultiu de la xufa, presenta les exigències següents:
Recol·lecció
Per a poder dur a terme la recol·lecció, la planta ha d'estar completament agostada i seca, per la qual cosa la recol·lecció es durà a terme en els mesos de novembre a gener.
Posteriorment es produïx el cremat totalment controlat de la part aèria de la planta i després d'ella, s'efectua una neteja de les cendres i restes.
En la fase de recol·lecció, s'utilitza com a instrument la recol·lectora que consta d'una barra de tall de l'amplària de dos o tres cavallons. Va tallant la terra que és esmicolada per una fresadora de varetes i la deposita en un bombo garbellador que separa la terra de la xufa, estes ixen per la seua banda posterior, acompanyades de restes de la planta, pedretes, etc. Estes són transportades per mitjà d'una cinta a la tremuja del tractor.
Llavat
Una vegada finalitzat el procés de recol·lecció, es realitza el llavat de la collita. En esta operació, les xufes perden els seus arrels, es neteja la seua pell i s'eliminen aquells tubèrculs "fallats". Les xufes procedents del camp són depositades en una era del llavador. La collita passarà per tes bombos on se separa la terra de la resta de material i s'elimina el pèl de la xufa. Una dutxa les va mullant, passant després per unes canaletes on hi ha diferents eixides d'aigua i ací se separa grava i xufes.
Assecat
Una vegada netes les xufes han de perdre humitat per mitjà de l'assecat. Durant este procés, la humitat descendix del 50% fins a l'11%. Este procés, la duració de la qual sol ser de 3 mesos, es realitza en "cambres" d'assecat, de manera lenta i cuidadosa, a fi d'aconseguir que la xufa adquirisca les característiques que li són pròpies. Durant esta operació es remouen contínuament els tubèrculs, perquè l'assecat siga uniforme. Es realitzen dos remoguts diaris, disminuint la freqüència d'estos segons vagen perdent la humitat.
Neteja i classificació
Una vegada seques, es procedix a la seua neteja i classificació, a fi de separar la xufa d'impureses, xufes fallades o de dimensió reduïda. Estes restes constituïxen el destrio. Posteriorment es realitza una ultima selecció manual complementària. Arribat este moment, les xufes es posen en sacs, quedant llestes per a l'elaboració de l'orxata.
