El procés d'elaboració comença amb el llavat de les xufes a fi d'eliminar les restes de terra i la resta d'impureses que normalment acompanyen a les xufes seques. Ha d'emprar-se per a això aigua clorada en agitació fins que esta ix neta del recipient de llavat.

A continuació es procedix a la selecció de les xufes a fi d'eliminar els tubèrculs defectuosos. El procediment més utilitzat, encara que no l'únic, és la flotació dels tubèrculs sumergint-los en una solució de sal entre 15 i 17 graus Baume. Amb esta concentració els tubèrculs de menor densitat, és a dir, aquells danyats per insectes o microorganismes o que no han aconseguit un desenrotllament normal, suren i són eliminats.

Una vegada eliminades les xufes defectuoses, les seleccionades se sotmeten a diversos llavats amb aigua potable, a fi de retirar les restes de salmorra que han quedat adherits a la seua superfície.

El següent procés és la rehidratació de les xufes seleccionades i llavades, per mitjà de la immersió en aigua potable, durant un temps que es prolonga en funció de les característiques de les xufes i de l'aigua utilitzada. D'esta manera, els tubèrculs absorbixen aigua i s'unflen, disminuint així la rugositat superficial i permetent que la desinfecció siga més efectiva.

La desinfecció de les xufes és una operació primordial en l'elaboració de l'orxata. Es realitza normalment amb una solució d'aigua amb un mínim de clor actiu de l'1%, en agitació mecànica i durant un temps no inferior a 30 minuts; a continuació serà necessari realitzar llavats a fi d'eliminar les restes del germicida utilitzat.

Després es procedix a la trituració dels tubèrculs en un molí, generalment de creus; en esta operació s'addiciona aigua (aproximadament de 3 litres d'aigua per Kg de xufa seca) per a facilitar el procés, evitant l'atapeïment i la retenció del producte en el molí.

Posteriorment, es deixa en maceració la massa de xufa triturada amb aigua. La duració d'esta etapa sol ser curta, depenent del temps de remullat previ. Si este és superior a les 8 hores, la maceració sol suprimir-se, procedint directament a l'operació següent.

El triturat obtingut s'introduïx en una premsa contínua o en premses amb dispositiu de tamís forçat per a separar el líquid del residu sòlid. En el primer cas, la polpa es tamisa per una malla d'acer inoxidable obtenint-se l'extracte líquid. En el segon cas, la premsa consta d'un dispositiu cilíndric i en el seu interior té unes paletes basculants, que solen ser de niló, que van agranant la superfície interna del cilindre perforat alhora que el residu o polpa queda sobre les parets del cilindre, així mateix es dosifica aigua en forma de dutxa.

Després de premsar-les, s'obté el primer extracte i es tamisa. El residu del tamís i el del premsat es mescla, afegint al voltant de dos litres d'aigua per Kg de xufa, es premsa, tamisa i forma un segon extracte que s'unix a l'anterior, amb la qual cosa s'obté l'extracte final.

Al líquid obtingut, una vegada tamisat, se li addiciona entre 100-150 gr de sucre per litre, que es dissol amb agitació i es fa passar per un tamís de llum de malla suficient per a eliminar qualsevol impuresa sòlida grossera.

L'orxata així obtinguda ha de refredar-se ràpidament a temperatures de l'orde de 0ºC. Una vegada freda, ja està llesta per a la seua degustació.

La conservació es fa en refrigeradores a temperatures iguals o inferiors a 2ºC.